CatalaCastella
altres idiomes (traduccions automàtiques)
Inici  |  Contactar  |  Informació  |  Cercar
   
LOGO
International email
   
Pla Territorial
Carpeta Ciutadana
AJUNTAMENT INFORMA
Consultas,Quejas,sugerencias y felicitaciones
Avisa'ns dels desperfectes
Biblioteca
Arxiu Municipal
Policia Local
Mediambient
Colegio Publico
Molí de baix
Escola Municipal d'Ensenyaments Artístics
DRETA
     

Cases rurals

       Allotjament
       Cases Rurals
       Plànols
       Itinerari urbà
       Ruta etnològica
       Ruta mountain bike
       Platges i cales
       Les torres de defensa
 

Els caserius o agrupacions d’habitatges rurals són l’exponent més característic del paisatge a la zona de Sant Lluís. Ens referim als nuclis rurals de Binifadet, ses Barraques, es Pou Nou, es Consell, Torret, s’Ullestrar, Biniali, Biniparrell i ses Barqueres.

Es tracta de vivendes construïdes a prop d’un camí, separades entre si i envoltades de petits horts. La transmissió hereditària degué afavorir l’aparició d’aquestes cases, en deixar per al fill major de la família la finca principal, i reservar una parcel·la per a cada un dels altres fills per a l’edificació d’una casa.
Aquests nuclis de població rural degueren conèixer un gran creixement a partir del segle XVIII, coincidint amb les dominacions britàniques. La producció d’hortalisses i de raïm va assolir un gran auge i s’ampliaren les zones de reguiu per satisfer la demanda de la població de Maó i els seus voltants.

La construcció de nombrosos murs de paret seca, que en aquesta zona arriba a límits insospitats, es va deure a la intensificació del cultiu i al major aprofitament de la terra. Ja l’any 1373, el rei Pere IV dirigí al seu representant a l’illa una carta en què autoritzava el tancament de les finques amb parets, encara que deixava clar que no s’havia d’obstaculitzar l’accés a la mar.
 

Avui en dia, els caserius o “casolanies” han perdut el significat agrícola de la seva creació, si bé constitueixen els més bells exemplars de l’arquitectura rural de Menorca. Aquests habitatges presenten una tipologia peculiar, amb una teulada en què predomina el sentit est-oest, i estan formats per un cos de dues plantes, amb un terrat sobre l’entrada i altres cossos més petits adossats al nucli principal. Encara avui, els habitants d’aquests caserius mantenen el costum d’emblancar les parets, i fins i tot molts d’ells de teulada, de les seves cases.

A més d’aquests característics nuclis de població rural, cal mencionar les diferents cases senyorials de les possessions o “llocs”; algunes sobresurten per les seves dimensions i per les seves formes arquitectòniques: Lloc d’en Caules, Torret de Dalt, Alcaufar Vell i Binissafúller d’en Moysi, aquesta darrera amb influències de les masies barroques catalanes.