Sant Lluís s'assenta en la regió geològica anomenada "Es Migjorn", on abunden les roques miocènicas o de "mares", pedra utlilitzada tradicionalment per a la construcció de les vivendes, sobretot abans de que arribaren a l'illa altres materials constructius.
L'aprofitament agrícola del sòl ha donat lloc a un paisatge summament humanitzat.Així, abunden els murs de pedres i les construccions utilitzades en l'explotació de les finques, com per exemple , les eres, pous, sínies, tanques, estables, etc.
El creixement econòmic del segle XVIII provocà una gran pressió agrícola, al llaurar noves zones de cultiu i augmentar la tala d'arbres, que , com a conseqüència provocà la regressió de la zona boscosa. Un dels aspectes paisatgístics més interessants son els nombrosos barrancs que originen una notable diversitat ambiental , degut a l'acció excavadora de les aigües corrents, els moviments tectònics i els canvis del nivell de la mar.
Exemples d'açò son els barrancs de Rafalet, Biniparratx, Binisafúller i Alcaufar, els dos darrers convertits en zona de cultiu des de fa pocs anys. El litoral també presenta nombrosos accidents geogràfics: cales, platges,caps i illots.
A destacar l'illa de l'Aire en la que al 1860 és construir un far en el costat oriental , amb 1400 m2 d'extensió, situada en el front de Punta Prima i poblada d'una interessant espècie endèmica de sargantana negra. .